En la pràctica diària a l'aula, jo crec que no. Almenys no molt més que cuasevol altra professió en que s'estiga una gran part del temps en contacte amb persones.
En el viatge al lloc de treball, una miqueta. Hem d'agafar el cotxe, anar per carretera,... com en qualsevol altra professió.
Pel que fa als riscos laborals, els típics d'una professió en la que
-s'utilitza molt la veu (afonies)
- s'està mirant molt de temps cap avall: preparant classes, llegint, corregint (problemes de cervicals)
Cada professió té els seus riscos particulars
El que m'ha sorprés i molt ha sigut el fet de que em pogueren pegar un tir per estar formant-me.
Avuí he participat en una jornada de formació per al professorat dins de la realització d'un curs am el nom de "Aprovechamiento didáctico del entorno: La plana de Utiel.
El coordinador del curs havia demanat permís a l'administració competent per a la realització d'aquesta activitat pel fet de ser en un Parc Natural ("Las hoces del Cabriel"), i de repent ha vingun un senyor a informar-nos que a la zona que anàvem a visitar hi havia dues persones caçant, i que ens havia d'avisar. Que ell simplement ens informava, no es negava a que visitarem la zona que haviem d'estudiar.
Quan li hem demanat que avisara per favor als caçadors que anávem a acostar-nos fins on estaven ells, per evitar qualsevol situació de perill, ens ha contestat que aquestes persones havien pagat per caçar, però que nosaltres podiem fer la ruta prevista, que ell no es prohibia anar-hi.
Conclusió: aquestes persones, que han pagat, poden disparar. Nosaltres, que estem formant-nos ens podem arriscar a que ens disparen. No sé si la paraula exacta per a definir el que he sentit és estupor, però el que tinc molt clar és que no m'ha agradat gens el que he viscut aquest matí
No hay comentarios:
Publicar un comentario